Herència del passat

Totes les cultures que han habitat aquestes terres han deixat la seua empremta; un patrimoni valuós repartit especialment en els encontorns del barranc de Carraixet, artèria principal que vertebra aquesta vessant de la comarca i dipòsit identitari de beterans i beteranes. Sens dubte un dels tresors més preuats de Bétera és el seu ample terme municipal, idoni per assaborir-lo en diferents passejades on també podrem gaudir d’un medi natural d’enorme diversitat. Des d’àrees de secà antic en què dominen garroferes, oliveres i ametllers, la tríada dels cultius mediterranis, passant pel regadiu dominat pels tarongers, sustent principal de l’economia local durant molts anys, fins a l’àrea de transició amb entre l’Horta i la Serra Calderona.

Herència del passat

Totes les cultures que han habitat aquestes terres han deixat la seua empremta; un patrimoni valuós repartit especialment en els encontorns del barranc de Carraixet, artèria principal que vertebra aquesta vessant de la comarca i dipòsit identitari de beterans i beteranes.

BOFILLA, ALQUERIA ISLÀMICA

Visible des de nombrosos indrets del terme, la torre de Bofilla apareix lligada a la història i a l’ànima de Bétera des de ben antic. La torre, consolidada després d’una afortunada restauració, es va construir als voltants del segle XI, en l’esplendor de la Taifa de València, i formava part del sistema de torres defensives que circumval·laven la ciutat. L’alqueria de la que formava part, abandonada prematurament en el segle XIV, ha estat excavada en un 80%, un dels pocs casos en territori valencià. A banda de la Torre, encerclada per l’albacar defensiu, en una visita al recinte es pot apreciar part de la trama urbana de l’alqueria, amb cases i els banys.

L'HORTA VELLA, UNA VIL·LA ROMANA

A tocar de nucli urbà i, com Bofilla, a la marge dreta del Carraixet trobem el jaciment de l’Horta Vella. Tot i que s’hi han superposat restes d’èpoques ben diferents, hi destaca sens dubte el circuit termal, construït a partir del segle I durant l’època imperial romana. La piscina es troba en excel·lent estat de conservació i ocupa un conjunt de 60 metres quadrats. Aquesta vil·la rural romana destaca sobretot per trobar-se a mig camí entre les ciutats de Saguntum i Edeta-Llíria, en un emplaçament idoni pel control i explotació del medi que l’envolta.

TOS PELAT, LA PETJADA IBERA

En un extrem del terme de Bétera es troba el poblat ibèric del Tos Pelat, un extraordinari jaciment compartit amb el poble de Montcada i declarat Bé d’Interès Cultural. El Tos Pelat és un espectacular assentament de l’època ibera antiga, que funcionà entre els segles VII i IV a.C. i ocupa una extensió de 3 ha. Les diferents campanyes arqueològiques han tret a la llum restes d’indubtable interès d’aquest oppidum iber, que bé mereixen una visita; destaquem la monumentalitat del sistema defensiu, amb muralles i torres, i l’hàbitat de l’època amb cases i carrers.

TRINXERES; LA DARRERA DEFENSA DE VALÈNCIA

Entre la partida de la Pelosa i el Mas de Camarena el terme es troba travessat per la línia defensiva Puig-Carasols, coneguda com la immediata, construïda per l’Exèrcit Popular l’any 1938. Formaven part de la darrera línia de fortificació defensiva de la ciutat de València, davant l’avanç de les tropes franquistes, que mai no es va arribar a utilitzar. Es tracta d’un entramat de trinxeres en ziga-zaga, búnquers i galeries subterrànies, ubicades en punts estratègics de control de carreteres i camins que s’adrecen a la ciutat. Un dels millors conservats i senzill de trobar és el conjunt defensiu del Corral del Quirro, entre les carreteres de Bétera a Montcada i de Bétera a Godella. Netejat recentment, es pot apreciar la línia de trinxera circular, els nius de metralladora i la galeria de mina, on els soldats es podien protegir d’un bombardeig. La línia recorre un bon grapat de quilòmetres i està present a les partides de la Pelosa, el Ciscar, Carrascal, Bofilla, Lloma del Calderer, Mas d’Elies, la Providència, Barranc de l’Hortolà i la Jonquera.

ARQUITECTURA AGRÍCOLA TRADICIONAL

Si ens decidim a recórrer les partides beteranes, a peu o en bicicleta, ens toparem sovint amb restes d’un interessant patrimoni etnogràfic i cultural, testimoni d’altres èpoques i sistemes de vida; l’arquitectura agrícola tradicional. Té una especial singularitat descobrir algun dels més de 25 catxerulos que encara resten en peu. Es tracta d’antics refugis rurals per passar la nit, construïts en pedra en sec. No tenen portes ni divisions interiors i solen estar orientats cap al sud o l’est, per tal d’evitar els vents freds de l’hivern o les ponentades de l’estiu. A més a més, el terme està esquitxat de nombrosos aljubs, cisternes per a emmagatzemar l’aigua, abeuradors, corrals o mallades, envoltades d’una variada vegetació mediterrània.

MASOS RURALS

Bétera va ser un dels indrets favorits de la burgesia valenciana per a estiuejar. D’aquesta manera, el seu terme es mantenen un bon nombre de masos rurals, la construcció dels quals s’accelerà a partir de l’arribada del trenet l’any 1891. En qualsevol de les nostres passejades és inevitable trobar-los, ací i allà. Es tracta d’exquisides mostres de l’arquitectura de l’època, en mans privades, normalment envoltades de camps de conreu i jardins d’interès botànic. A l’eixida del poble cap a Nàquera, en passar el pont del Carraixet, hi ha el Mas d’Aguirre o la Caseta Blanca, espai referencial de la renaixença valenciana. Poetes com Teodor Llorente o Vicent Wenceslao Querol, que morí allí mateix, s’hi trobaven sota l’auspici del mecenes Josep Aguirre i Matiol. També gaudeix del grau de bé de rellevància local el Mas del Carmen situat al camí d’Alcubles, un dels molts camins rurals que parteixen del poble.

Torre Bofilla

Jaciment arqueològic Alqueria Islàmica de Bofilla
s. XI-XIV

Horta Vella

Jaciment arqueològic d'època romana i visigoda.
s. I al IX dC

Tos Pelat

Jaciment arqueològic d'època ibera.
s.VI - IV aC

Catxerulo

Arquitectura rural de pedra en sec

Catxerulo

Arquitectura rural de pedra en sec

Trinxeres

Centre del Barranc de l'Hortolà

Trinxeres

Centre del Barranc de l'Hortolà

Catxerulo

Arquitectura rural de pedra en sec

Catxerulo

Arquitectura rural de pear en sec

Búnquer

Centre del Barranc de l'Hortolà

Búnquer

Centre del Barranc de l'Hortolà

Catxerulo

Arquitectura rural de pedra en sec

Mas d'Aguirre - La Caseta Blanca

Espai referencial de la renaixença valenciana.

Mas d'Aguirre - La Caseta Blanca

Espai referencial de la renaixença valenciana.

Casa Nebot

Mas senyorial del s.XIX

Mas de Morris

Dissenyada en 1898 per l'arquitecte José María Manuel Cortina Pérez per al comerciant britànic Walter Morris Cooley

Mas del Carmen

Singular edifici del segle XX amb nombrosos i importants taulells del XVII i XVIII. Declarada de protecció integral per l'Ajuntament de Bétera.

Mas d'en Conill

Edifici senyorial del segle XVI declarat d'amb grau de protecció parcial pel seu ús privat.

Trinxeres

Conjunt defensiu del Corral del Quirro