Nucli urbà

Bétera enamora. La millor manera de descobrir-ho és passejar sense presses pels seus carrers. Tot i trobar-se relativament a prop de la gran ciutat, sols així redescobrirem el ritme de vida d’un poble tranquil i afable. Un poble viu que manté intactes els trets principals de la seua personalitat.
El nucli urbà conté espais de visita obligada, dipòsits del ric patrimoni arquitectònic i cultural heretat. Però no és menys cert que també és ple de racons i secrets reservats als visitants més aguts.

Nucli urbà

Bétera enamora. La millor manera de descobrir-ho és passejar sense presses pels seus carrers. Tot i trobar-se relativament a prop de la gran ciutat, sols així redescobrirem el ritme de vida d’un poble tranquil i afable. Un poble viu que manté intactes els trets principals de la seua personalitat.

El nucli urbà conté espais de visita obligada, dipòsits del ric patrimoni arquitectònic i cultural heretat. Però no és menys cert que també és ple de racons i secrets reservats als visitants més aguts.

Bétera enamora. La millor manera de descobrir-ho és passejar sense presses pels seus carrers. Tot i trobar-se relativament a prop de la gran ciutat, sols així redescobrirem el ritme de vida d’un poble tranquil i afable. Un poble viu que manté intactes els trets principals de la seua personalitat.

LA BÉTERA ANTIGA

Al voltant del puig del Castell s’assentà el nucli primigeni del poble, des dels temps dels ibers. De fet, el discutit significat del topònim del poble té l’origen, probablement, en el substrat prellatí. En tot cas en aquest nucli, de forma circular, trobarem l’entramat dels carrers i places més antigues, lluny encara dels moderns eixamples. Ací batega la Bétera antiga, amb interessants mostre d’arquitectura popular; la placeta del Sol, la de Sant Roc, la del Mercat, l’Església de la Puríssima i el carrer Major…tenim una bona estona per voltar, en un agradable passeig que inevitablement ens portarà a l’Albereda, des de fa generacions espai de socialització per antonomàsia de beterans i beteranes, ple de terrasses on prendre alguna beguda fresca o fer una mossegada.

EL CASTELL, L'EMBLEMA

El Castell de Bétera presideix presideix el poble des de la seua ubicació privilegiada i n’és el principal referent visual junt al campanar de l’Església de la Puríssima. El monument històrico-artístic va ser completament reformat en la dècada dels vuitanta de segle passat, després de ser adquirit per l’Ajuntament. Aquesta impressionant construcció condensa i simbolitza bona part de la història de Bétera. Edificat en successives etapes després de la conquesta de Jaume I, sobre la base d’una talaia musulmana, no va ser fins la darreria del segle XIV que pren la fesomia gòtic, pròpia d’un edifici fortificat i alhora residencial. D’ací a ben poc es podrà visitar l’interior del Castell, una part del qual ja alberga la sala de plens municipals, en obrir les portes el nou Museu Etnològic. Pel que fa a l’exterior, des de diferents perspectives es poden apreciar el mur coronat de merlets, les torres cantoneres, l’accés fortificat en rampa i les arcades de mig punt típiques del gòtic valència. El rellotge de la torre no s’hi instal·là fins el darrer lustre del segle XIX. Un recorregut circular per l’emblema de Bétera, pels carrers i les dues places que el circumden, ens permetrà percebre’n tots els detalls.

EL CALVARI I L'ERMITA

El singular recinte del Calvari de Bétera, declarat Bé d’Interès Cultural, és únic en el territori valencià pel seu caràcter intraurbà i per la disposició espacial que planteja. Es va construir a la darreria del segle XIX sobre l’antic cementiri, traslladat com a conseqüència del creixement urbà, i és un dels espais preferits de passeig pels beterans. Tot i que té diferents entrades, és molt recomanable accedir des del portal principal, en l’entranyable Glorieta. Aquest notable jardí urbà està esquitxat de catorze casetes, cadascuna de les quals correspon a una estació del Via Crucis, explicades en uns panells ceràmics a cada façana. El Calvari desemboca en una placeta oval presidida per la simpàtica Ermita de la Divina Pastora, d’estil neoclàssic. A l’esquerra de l’Ermita, protegit per una reixa, es troba el Panteó del Marquès de Dos Aigües. Es tracta d’una de les construccions més característiques del poble, de planta octogonal, amb curioses teules ceràmiques, d’ús privat.

LES COVES DE MALLORCA

Les Coves de Mallorca, nomenades així pel fet de situar-se a l’est del nucli urbà, són un conjunt arquitectònic d’hàbitat en cova de l’època contemporània. En molt bon estat de conservació, des que les va adquirir l’Ajuntament en l’entrada del segle actual, gaudeixen de protecció integral. Es tracta de coves excavades en la roca que es feien servir com a habitatge, actualment destinades a usos culturals. Una visita ens permetrà conèixer de prop aquestes curioses construccions que ocupen 10.000 metres quadrats, amb els seus murs emblanquinats, els corrals interiors i els pintorescos fumerals de forma cònica o circular.

L'HORT DE LES ALFÀBEGUES

Si les Alfàbegues llueixen el 15 d’Agost en la Festa Major com ho fan, superant-se a si mateixes cada anys, és possible gràcies a l’existència de l’Hort de les Alfàbegues Manolo el Morquero, de propietat municipal. Amb la saviesa transmesa de Manolo el Morquero, creador del sistema de conreu que va fer de les alfàbegues de Bétera les més grans del món, les plantes es cuiden a l’hort cada any en aquest espai consagrat plenament al principal símbol d’identitat local i objecte de cultes pagans en tota la mediterrània. Un veritable jardí d’Adonis que es pot visitar entre la primera setmana de juny i la primera d’agost, en horari de 11.00 a 13.00.

MASOS URBANS, EL REPÒS DE LA BURGESIA

[…] on el cel és més blau, l’aire més dilatat i seré, i els migdies d’un or més dens que qualsevol altre paratge que haja captivat ull humà. Amb aquestes paraules descrivia Bétera el poeta Josep Carner Bétera, l’any 1907. Amb la invenció de l’estiueig el poble va guanyar fama entre la burgesia benestant valenciana, pel seu ambient natural i qualitat de l’aigua. L’arribada del trenet l’any 1891 va impulsar definitivament la construcció de nombrosos masos al poble, precioses mostres d’arquitectura de l’època i sovint amb amb jardins d’interès botànic, que trobarem ací i allà en una passejada pel nucli urbà. En destaquem el Mas de Morris, conegut també com la Barraca, obra de l’arquitecte valencià José María Manuel Cortina i Bé de Rellevància Local. Com que és un edifici municipal els seus jardins, que compten amb una barraca i una ermita, es poden visitar cada dia. De la mateixa manera la coneguda com a Casa Nebot, altre mas senyorial de propietat municipal, a la vora de l’estació de tren.